Actualitat

Configurant ciutats lliures de violències sexuals

3 desembre 2021

Nuria Parlon Línia Xarxa
Cal reformular el model de seguretat de les ciutats tenint en compte les dones.

El passat 25 de novembre, en el marc del Dia internacional per l’eliminació de la violència contra les dones, des de les ciutats i els pobles d’arreu de Catalunya es van organitzar actes, concentracions i manifestacions ciutadanes per reivindicar la necessitat d’una societat lliure de violències masclistes.

Les xifres, malauradament, ens reafirmen en la necessitat que cada dia hauria de ser 25 de novembre. Si tenim en compte les dades generals sobre violències sexuals al país, les tendències són realment preocupants. El nombre de violacions a Espanya ha augmentat més d’un 30% respecte a l’any anterior, que fou l’any del confinament, segons dades del Ministeri de l’Interior. Per comunitats autònomes, i en termes absoluts, les regions que més agressions sexuals registren són Catalunya (1.548 delictes, 265 dels quals violacions), Andalusia (1.330 delictes, 141 dels quals violacions) i Madrid (1.118 delictes, 123 dels quals violacions). I el còmput total de delictes contra la llibertat sexual ja encapçala la llista de criminalitat, amb 7.898 casos.

Aquest és ja, per tant, un dels principals problemes de seguretat a les ciutats i als pobles que cal abordar de manera eficaç i integral. I això passa per un abordatge conjunt i coordinat dels governs –central, autonòmic i locals– de la mà del sector privat i del teixit associatiu dels territoris.

Només de manera conjunta, coordinada i comunitària es podrà fer front a aquest problema. Perquè, en definitiva, les dones volem poder anar pel carrer, tornar a casa o gaudir del nostre temps de lleure sense por de ser assetjades o agredides a l’espai públic. És un dret inalienable!

A la ciutat de Santa Coloma de Gramenet, a finals del 2019 vam posar en marxa el projecte Xarxa Violeta, una comunitat d’agents liles a través d’establiments d’oci, comerços i serveis per afavorir uns espais públics lliures de violències masclistes i lgtbifòbiques, sistematitzant les respostes a les agressions que es poguessin produir en contextos festius i locals, unificant criteris, esforços i coordinant respostes davant les agressions sexuals.

Aquesta innovadora iniciativa –i única al país– va arrencar amb el compromís d’una seixantena d’establiments adherits, la majoria inicialment locals d’oci nocturn, però també s’hi van afegir benzineres, farmàcies, aparcaments i serveis de taxi. Des de llavors, la Xarxa Violeta ha multiplicat per quatre la participació comunitària, passant de les 64 adhesions del 2019 a les 294 actuals. Enguany cal destacar la incorporació de la Federació d’Associacions de Veïns de Santa Coloma de Gramenet i de clubs socials i d’entitats com els Bikers Solidaris Santako Originals.

Com a Ajuntament, la nostra tasca és facilitar les eines i els recursos a aquests establiments, serveis i teixit associatiu perquè puguin detectar i prevenir les violències masclistes i lgtbifòbiques, així com perquè puguin fer l’acompanyament de les possibles víctimes activant el Protocol d’Actuació i Coordinació Professional existent en cas necessari.

Darrere d’aquest Protocol compartit hi ha una xarxa de serveis i professionals que actuen, si cal, els 365 dies de l’any i les 24 hores del dia. El conformen els serveis policials, sanitaris, els agents cívics nocturns –serenes i serenos–, el servei especialitzat en atenció a les violències masclistes i un equip de psicòlogues de guàrdia especialitzades per si s’ha d’acompanyar les persones que hagin patit agressions.

Perquè cal reformular el model de seguretat de les ciutats tenint en compte les dones. La Xarxa Violeta forma part d’un nou paradigma de comprensió de l’espai públic i de la seguretat basat en una resposta i una implicació comunitàries i amb perspectiva de gènere. L’objectiu és convertir les ciutats en una xarxa d’espais segurs i de referència –els espais violetes– als quals les dones es puguin adreçar, si ho necessiten, per demanar ajuda o atenció.

Amb projectes com aquest estem fent una revisió estructural i una ampliació del concepte de ciutats segures basada en la importància de tenir en compte la visió de les dones. Perquè no només s’han d’identificar els espais d’inseguretat i combatre els actes delictius. També cal afavorir i fomentar espais segurs, des de la proximitat, la sensibilització i de manera comunitària; el que es coneix cada vegada més amb el concepte de ‘seguretat natural’.

A Santa Coloma, abans de la pandèmia vam començar a treballar la seguretat amb perspectiva de gènere amb els establiments i serveis dedicats a l’oci nocturn. Era el primer àmbit d’actuació i vam tenir molt bona resposta. Posteriorment, vam ampliar la xarxa d’espais violetes a aquells serveis que estaven oberts durant el toc de queda, com els comerços de proximitat, els supermercats, les farmàcies i altres establiments de primera necessitat.

Ara, l’àmbit d’actuació ha arribat als entorns de les associacions veïnals i a les comunitats de propietaris i propietàries, on estem fent arribar el projecte perquè també es converteixin en espais de prevenció de les agressions sexuals. Alhora, també hi són presents la xarxa de biblioteques de la ciutat, com a espais públics que també són, així com els diferents serveis municipals que treballen a la via pública, de dia i de nit, per fer de la prevenció un eix transversal i integral en el dia a dia de les ciutats.

Però la Xarxa Violeta també continua teixint-se fora de la nostra ciutat. De fet, a través de l’associació motera Bikers Solidaris Santako Originals, per exemple, s’han interessat per la iniciativa altres entitats de motards de ciutats com Terrassa, que també s’han convertit en punts itinerants de caràcter preventiu contra les agressions sexuals. Són entitats i persones que, a escala comunitària, estan jugant un paper clau en l’observació i detecció de les violències, i que saben com actuar i donar suport a les víctimes si és necessari.

I per reforçar aquest paper dels agents de la Xarxa Violeta d’espais segurs cal destacar els Punts Liles, que són els espais informatius i de prevenció que instal·lem en punts estratègics de la ciutat, en el marc de la Festa Major d’Estiu i d’Hivern, i que cada vegada estan presents en més ciutats de Catalunya. En aquests espais, on hi ha molta afluència de públic, es proporciona informació i atenció davant d’agressions sexuals i comportaments sexistes i lgtbifòbics. Els Punts Liles formen part de les mesures addicionals i extraordinàries de seguretat i de prevenció que executem en aquests marcs festius i que formen part d’aquest nou model de ciutats segures: aquelles que aborden la convivència tranquil·la tenint en compte la perspectiva de gènere.

Cal recordar que, malauradament, en els contextos de festa és on es produeixen repunts de violències sexuals, com són els casos d’agressions múltiples. És per això que cal prendre mesures per entendre i detectar aquestes dinàmiques que s’hi produeixen i que patim especialment les dones per tal de poder erradicar qualsevol mena de violència masclista i lgtbifòbica. Tothom ha de poder gaudir d’un temps de lleure i festiu amb civisme i respecte.

 

*Article publicat originalment a LíniaXarxa.cat.