Santa Coloma de Gramenet

Una treva sense més demora!

  • Núria Parlon
  • Actualizado:
  • Creado:

La ciutadania de Catalunya i Espanya tenim el dret a ser respectats i això passa, en primera instància, per tenir bons governs que no incitin l'odi entre nosaltres i confrontin banderes.

Ens trobem davant d'un caos polític sense precedents des de la restauració del sistema democràtic resultat del procés constituent del 78. L'immobilisme de la mateixa dreta espanyola que pactava amb l'independentisme de CiU (ara PDeCAT) ha fet sistemàticament oïdes sordes a la necessitat d'abordar un nou marc de relacions entre Catalunya i Espanya després de l'amputació de l'Estatut d'Autonomia de 2006 pel mateix PP. Sí: el de la corrupció d'Estat, les retallades d'Estat i el garant del desordre institucional més gran, ja que no ha estat capaç de fer valer l'imperi de la llei i la raó, a partir de reformes en profunditat que es requereixen - a hores d'ara amb urgència - sobre el sistema del 78, sinó que ha imposat l'imperi de la força i la repressió per amagar la seva incompetència.

Ho fa constantment sense rubor, fent ús de les forces de seguretat per reprimir les protestes. A Múrcia amb les càrregues contra manifestants que expressaven el seu desacord amb el mur de l'AVE i a Catalunya l'1 d'octubre, en alguns dels centres de mobilització ciutadana. Recordem que aquesta votació no era un referèndum perquè havia estat suspès pel Tribunal Constitucional, després de quedar vulnerats clarament l'Estatut d'Autonomia i la Constitució per part del Govern. Reprimir la desobediència i la protesta ciutadana fent ús dels cossos de seguretat, que estan per protegir el bé comú i la integritat de tothom, té un nom: desgovern i vulneració de les llibertats públiques. Al marge del nostre desacord com a partit amb una consulta sense garanties, com a dones i homes progressistes no restem impassibles davant la flagrant i violenta escomesa als drets fonamentals produïda a Catalunya.

L'1 d'octubre va tenir lloc un atropellament en tota regla. Un atac a la llibertat d'expressió de les persones que es mobilitzaven en una acció reivindicativa, amb la qual es podia estar en acord o no, però que era legítima com a demanda democràtica. Els governs no estan obligats a estimar-se, però sí que tenen l'obligació de respectar-se i han de dialogar i pactar solucions. La ciutadania de Catalunya i Espanya tenim el dret a ser respectats i això passa, en primera instància, per tenir bons governs que no incitin l'odi entre nosaltres i confrontin banderes.

Estem inequívocament amb la ciutadania, amb qui havia decidit quedar-se a casa des de la discrepància però, també, amb els i les que havien sortit al carrer a exercir el seu dret al vot. Aquelles escenes de repressió no tenen cabuda en un estat democràtic. La insensatesa de Rajoy va fer la volta al món, en binomi amb la unilateralitat del Govern de la Generalitat quan pretén declarar la independència. El resultat és una catàstrofe perfecta que ha erosionat el nostre Estat de Dret. És preocupant que la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, cossos respectats i valorats pels catalans i catalanes, avui tinguin una mala imatge, ocasionada pels fets puntuals i aïllats de l'1O però, no per això, menys greus com a termòmetre de la salut democràtica de l'executiu que judicialitza la política mentre debilita l'Estat de Dret.

Arribats a aquest punt, cal dir prou i exigir que els governs d'Espanya i de la Generalitat seguin i negociïn immediatament, en un exercici de responsabilitat que cerqui d'una vegada per totes el remei a un conflicte que no porta enlloc. Sé que no estic sola, com han demostrat les concentracions "¿Hablamos?/Parlem?" de dissabte passat, dutes a terme arreu de l'Estat.

Impliquem i il·lusionem el conjunt del país en un canvi profund, radicalment democràtic. Encetem una necessària reforma de la Constitució que permeti la creació d'un estat federal, que reconegui la nació. Que blindi competències, atorgui millor finançament i inclogui el principi d'ordinalitat. Posem en marxa un procés de reforma estatutària per rescabalar el desastre de 2010. El PP ha de fer un exercici de reparació en aquesta direcció al mateix temps que el Govern de Catalunya ha de fer una treva i aparcar la unilateralitat. Treva i empatia. Ens mereixem una oportunitat.

Estimem l'Espanya de Cervantes, de Lorca, de Concepción Arenal, de Federica Montseny, de María Zambrano, del Teatro del Barrio de Madrid. I la Catalunya de Joan Maragall, de Maria Aurèlia Capmany, de Paco Candel, de Peret, de Gerard Piqué, de Joan Guerrero i de la Cooperativa La Colmena de Santa Coloma de Gramenet. Ens mereixem provar-ho! Viure i conviure en pau des del respecte i el reconeixement. El dia que a l'Estat espanyol l'independentisme sigui una aspiració legítima, no serà necessari reprimir-lo perquè hauran guanyat la convivència, la pluralitat i la diversitat a la unitat uniforme i gris. Espanya serà la pàtria de tothom, respectada i estimada. I Catalunya serà una terra lliure. Com diu Màrius Sampere, viure és provar-ho infinites vegades!

Presidents Rajoy i Puigdemont, si no tenen voluntat de provar-ho, facin un pas al costat. Renunciïn als seus deliris, un xic patriarcals i no utilitzin la pàtria i la terra per escriure un temps de silenci.

 

* Article publicat al número d'octubre d'El Mirall.net