Santa Coloma de Gramenet

Tancar ferides

  • Raúl Moreno
  • Actualizado:
  • Creado:

Les eleccions vinents són vistes per molts ciutadans com l’oportunitat de passar pàgina, de superar els errors i tancar ferides.

S’apropen les eleccions autonòmiques del 21 de desembre. Per alguns partits, unes eleccions il·legítimes per haver estat convocades arran de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, però a les que es presentaran. Per d’altres, la possibilitat de recuperar el normal funcionament de les institucions catalanes i cercar les necessàries solucions als problemes que viu Catalunya. El país necessita una reconciliació necessària entre catalans, amb el conjunt d’Espanya i també amb Europa.

L’anomenat procés s’ho ha carregat tot. En primer lloc, la convivència entre catalans. La polarització de les posicions polítiques s’ha traslladat a la ciutadania que fuig del debat identitari per por a perdre amistats de tota la vida. Si no ets independentista, ets un espanyolista. No hi ha punt mitjà pels ponts, ni pel debat de les idees i les solucions.

En segon lloc, el procés ha trencat les expectatives de creixement de Catalunya. A hores d’ara, 2.500 empreses han traslladat la seva seu social fora de Catalunya, i un miler la seva seu fiscal. El petit comerç, el turisme o l’hostaleria se’n ressenten de la inestabilitat política, com també molts ciutadans a títol individual quan feien cua als bancs per treure els seus estalvis, preocupats per la incertesa a què el Govern els hi havia abocat.

I finalment, s’ha trencat la imatge de Catalunya a Espanya, Europa i arreu del Món. Se’ns mira amb preocupació. De ser la regió del sud d’Europa amb un important potencial econòmic i cultural, a voler sortir d’Espanya i d’Europa, amb un expresident cessat fugit a Brussel·les que ridiculitza encara més la situació de Catalunya parlant d’exili polític, el que significa una manca de respecte per aquells/es que de veritat van haver de partir l’exili durant el franquisme.

Que Catalunya no és una república és evident. Ni la declaració d’independència de la meitat del Parlament de Catalunya tenia cap efecte jurídic, ni existeixen les estructures d’Estat promeses, ni una majoria social suficient a favor de la independència, com han acabat reconeixent aquells que fa només quinze dies defensaven el contrari amb vehemència. El fracàs del procés és evident i les seves conseqüències palpables. Qui legítimament es considera independentista sap que el camí de la unilateralitat només porta al fracàs, com alguns fa anys que advertim.

Les eleccions vinents són vistes per molts ciutadans com l’oportunitat de passar pàgina, de superar els errors i tancar ferides. Hem de normalitzar el funcionament de les institucions catalanes malmeses des del Ple del Parlament dels dies 6 i 7 de setembre, on el Govern va saltar-se la Constitució i l’Estatut d’Autonomia en un miserable exercici per silenciar les minories parlamentàries i aprofitar-se’n de les institucions catalanes en benefici propi. Des d’aquell moment es va anul·lar l’activitat parlamentària ordinària i el control al Govern.

Cal recuperar la convivència, però els murs i les trinxeres ideològiques no ens permetran aconseguir-ho. És el moment de posar damunt la taula alguns problemes molt importants que no han estat atesos durant aquests anys: la pobresa infantil, que afecta a més de 200.000 infants a Catalunya, les 90.000 persones en llista d’espera per rebre una prestació de dependència, l’atur juvenil, o les precàries condicionals salarials i laborals de centenars de milers de famílies catalanes són només alguns exemples.

És el moment d’un nou acord, teixit per una àmplia majoria catalanista què, des de visions diferents, posi els interessos de país per damunt dels interessos de partit. És el moment de les certeses, de la sinceritat, de la concòrdia, dels constructors de ponts i de consensos, de solucions per una Catalunya de tots i totes. Aquest és l’esperit amb què els i les socialistes afrontem la campanya electoral, el de construir solucions i defugir dels fronts d’aquells què, com Ciutadans i el PP, fan de la defensa de l’statu quo i de la persistència en l’embolic la seva única proposta. La nostra és treballar per un nou acord, una reforma federal de la Constitució que reconegui Catalunya com a nació, millori el finançament i augmenti les competències, sense trencar amb ningú, sense marxar d’enlloc. I no, la nostra no és una solució que pugui enllestir-se en 18 mesos. La societat catalana es mereix sinceritat per part d’aquells que aspirem a governar-la. Necessitarem grans dosis de diàleg, negociació i pacte. I en el mentrestant, tornarem a posar les polítiques i els drets socials, la recuperació econòmica, la reforma fiscal i les condicions laborals en el centre de l’agenda política.

El 21 de desembre tenim l’oportunitat de tancar ferides, de superar els errors, recuperar la convivència i cercar les solucions adients als veritables problemes dels catalans i catalanes.

 

* Article publicat a Gramenet 2.0

http://www.gramenet20.com/tancar-ferides/